DIY Funda pels nostres passaports

Bon dia a tothom!!!!

Avui ja és divendres!!! Com passa la setmana!!! Jo la veritat és que últimament vaig molt enfeinada i ni me n’entero…

Tinc un client que sempre em diu que ell voldria que els dies fossin de 36 hores, que així podria dormir les hores que li toquen, i jo sempre li dic que per molt que fossin els dies de més hores, no dormiria més, sinó que treballaria més… Però la veritat és que a vegades penso com ell, que aniria bé tenir-ne més d’hores al dia, per poder treure la feina de sobre i disfrutar del cap de setmana.

Aquest cap de setmana també em passarà ràpid. Demà tinc muntatge de Temps de Flors (sí,ho sé, per Temps de Flors queden dues setmanes, però nosaltres hem de començar a muntar demà per temes de feina), així que, avui he de deixar enllestides cosetes que demà en tot el dia no podré fer. A més, a la nit anem a La Sitja de Fornells de la Selva a veure en Quim Masferrer, que ve amb la seva obra de teatre en la que li acaben d’anunciar que li queden noranta minuts de vida. Ja us explicaré què tal! 😀

I diumenge, dinar familiar… Tot i que crec que intentaré estirar al màxim les meves hores de son (dissabte anar a dormir aviadet, i diumenge aixecar-me tardet 😀 ), perquè aquests dies vaig cansada… A vegades passa, oi?

Però és que amb aquest bon temps, qui no té ganes d’estar a fora i deixar-se de dormides??? Jo la primera!!!

I és que ja tenim aquí el bon temps, tot i que diuen que baixaran les temperatures i tornarà a fer fred d’aquí uns dies… I uns que jo em conec comencen a pensar en escapar-se uns dies… Tenim força clar el destí, falta acabar de concretar més cosetes tipus vols, dia de sortida, allotjament, visites… Suposo que ja us en parlaré en el seu moment! ;P

Així que, avui us he volgut portar aquest post DIY que vaig veure fa temps a les noies de A Beautiful Mess, on expliquen (aquí) pas a pas, com fer una funda de pell per als nostres passaports. I el resultat és aquest:

Sempre que viatjo amb passaport, penso que són “sossais” com ells sols i que hi he de fer alguna cosa per l’any següent, així que aquest post em va venir de conya. A més a més, no fa falta que sapigueu cosir (això si utilitzeu tela tipus pell).

El material que necessiteu és el següent:

– Un tall de pell del color que volgueu

– Cinta de doble cara

– Tisores

– Foredadora de cinturons

– Fil del color que més us agradi

– Agulla

– Regle

A més a més, elles utilitzen uns tampons i tinta per a estampar-los i donar-los-hi un caràcter més personal.

Prenem les mides al nostre passaport obert, deixem un marge de 1 cm per banda i aquestes seran les mesures del tall de tela més gran. Els altres dos, els farem de 5 cm per l’alçada que haguem agafat del passaport.

Col·locarem cinta de doble cara per tal de fer la presentació de les peces, així no se’ns mouran a l’hora de fer el cosit.

Amb el regle, fem un forat a cada mig centímetre, deixant un marge als extrems de la tela; i hi passem la foredadora de cinturons per tal de deixar enllestits els forats per passar-hi el fil i l’agulla en el següent pas.

Passem fil i agulla donant la volta a la bora del passaport dues vegades, així, ens quedarà un cosit més resistent.

En aquest pas la funda ja està acabada, ara toca decorar-la. Elles ho fan amb tampons d’emoticons i de lletres. Utilitzen una tinta molt similar a la pintura acrílica, perquè si utilitzessim una tinta normal, no es veuria massa sobre la tela.

I apalins!!! Ja tenim unes fundes super molonguis per aquestes vacances d’estiu!

Us animeu a fer-les i ser els que tinguin el passaport més “xulo” de tota la fila de pujada a l’avió? 😛

Una abraçada i que tingueu un molt bon cap de setmana!

Anuncios

Esquiada anual familiar a Vall de Núria

Bon dia a tothom,

Ho sé… Avui és dimarts i no tocaria posts, però amics i amigues, ahir casa nostra estava inundada de maletes, esquís, abrics, samarretes tèrmiques, pantalons d’esquí, guants,… I entre posar-hi una mica d’ordre i la feina que tenia programada per ahir, no vaig poder escriure cap post al blog…

Així que, em toca avui… I he pensat que estaria bé que us expliqués una mica la història de la Família Puigdevall amb Vall de Núria…

Tot va començar quan jo tenia 9 anys… Quan uns dels tiets van proposar anar tota la família a la Vall de Núria durant un cap de setmana. Anar tota la família volia dir moure unes trenta-tres persones (quantitat que erem a la família en aquella època, dels quals dinou erem nens… Tot s’ha de dir!) de casa seva per concentrar-nos en aquesta bonica destinació i gaudir d’uns dies tots plegats…

Val a dir que els únics que sabien esquiar eren aquesta part de família que havia fet la proposta, és a dir, sis de trenta-tres…Us podeu imaginar l’esberamenta general cosinal del moment! 😀

Així doncs, a partir d’aquell any, Vall de Núria es va convertir en el nostre destí familiar anual.

Els primers anys ens allotjavem als apartaments, així doncs, cada mini-família de la gran família tenia un apartament, i ens agrupàvem entre tres apartaments per esmorzar, dinar i sopar.

A mesura que passaven els anys, la família es feia gran, docns hi havia cosins que es casaven, d’altres que tenien parella,… I de mica en mica, la família s’ampliava; i famílies amigues també s’agrupaven a nosaltres per gaudir del cap de setmana… Així que, va arribar un any en què erem tants, que no cavíem als apartaments… I ens van proposar, des de la mateixa Vall de Núria, d’allotjar-nos a l’alberg…

Ah noi! Allà vam descobrir la glòria! Sobretot pels pares, que carregaven nens i menjar pel cap de setmana dins el cremallera… Us ho imagineu??? Nen, caixa de bricks de llet, nena, bossa de carn per arrebossar, nen, maleta,… Jo els aplaudeixo! Quins ànims!

Perquè vam descobrir la glòria? Doncs perquè els cosins podíem dormir a les mateixes habitacions, podíem compartir sopars tots junts, esmorzars, jugar al futbolín, a jocs de taula… En definitiva, no només passàvem els moments d’esquí junts, sinó que a més a més, compartíem tot el cap de setmana, la qual cosa ens va agradar molt més!

Així que, des d’aquell any, ens allotgem a l’alberg! 😀

I a les tardes, després d’esquiar, baixem amb trineu (sí, als meus 28 anys… i us he de dir que ahir em feia molt mal l’esquena… 😦 Frase de ma mare? “ja no tens 20 anys” ), fem iglús, guerres de neu,… En fi, disfrutem amb la família, que és cosa bona! 😀

Si us ve de gust passar un cap de setmana a la Vall de Núria, teniu les següents opcions d’allotjament:

– l’Alberg Pic de l’Àliga, que és on ens allotgem ara la nostra família. No és un lloc molt bonic, si us parlo com a interiorista, i menys havent anat al Generator Hostel de Londres, però està bé si vas amb un grup gran de persones…

– Hotel Vall de Núria, no hi he anat mai, però algun familiar i amic sí, i diuen que està molt bé… Sobretot la “manduca”!

– Apartaments Vall de Núria, és on ens allotjàvem abans. El tema està en el menjar, que l’has de pujar des de baix amb el cremallera, perquè el supermercat que tenen és molt petit, i no hi ha gairebé res…

– Acampada lliure, només a l’època d’estiu, ja que ara mateix fa moooolta fred i la zona està coberta per la neu de la pista baby, que és on n’aprenen els nens, i els no tan nens! 😀

Per arribar-hi heu d’agafar un cremallera a les estacions de Ribes enllaç, Ribes Vila o Queralbs. I si és època d’estiu quan voleu visitar la preciosa vall, podeu decidir-vos a arribar-hi a peu, doncs hi ha varis camins que hi arriben (GR11, des de Queralbs,…)

Aquest és el plànol de pistes, pels que sigueu esquiadors… Es diu de Vall de Núria que té les pitjors pistes de Catalunya, doncs són les que tenen més pendent i són més estretes…

Us animeu a fer-hi una estada? S’acabarà convertint en sortida anual com la nostra? 😀

Una abraçada,

els 5 calendaris d’advent preferits de l’estudi

Bon dia a tothom!!!

 

I benvingut desembre!!!

 

Tot i que amb aquestes pluges, què voleu que us digui… Prefereixo que faci un fred glaciar, a que plogui tot el sant dia; però què hi farem… Ens toca aguantar el xaparron !

 

He de dir que, avui casi casi que no us escric… Vaig força atavalada de feina aquesta setmana, així que, si-us-plau, no em mateu si un dia de la setmana no us penjo un post! Prometo recompensa!!

 

És per això que, avui, us hauria d’haver dut un calendari d’advent fet per l’estudi, que us poguéssiu descarregar i fer-vos-el a casa vostra. A l’estudi haguéssim estat molt contents de formar part de la vostra decoració nadalenca, però nois… No ha pogut ésser…

 

Així que, us portem un mini recull de calendaris d’advent que hem trobat al Pinterest i que trobem la mar d’inspiradors…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquests són els nostres preferits, però en podeu veure molts d’altres que ens agraden al nostre taulell de Nadal de Pinterest

 

 

Una abraçada ben gran, i bon inici de desembre!

DIY Tasses per a l’esmorzar de Nadal

Bon dia a tothom!!!

 

Ja som divendres!!! Ole, Ole!!!

 

Quines ganes tenia que passés aquesta setmana… No he estat gaire fina, així que necessito que arribi el cap de setmana per poder descansar una micona, estar a casa, al sofà, mirar pelis tota la tarda, estar amb l’Arcadi… Aix… Quines ganetes!!! 😀

 

Però bé, ja sabeu que aquí no marxem de cap de setmana sense deixar-vos un post amb alguna coseta xuli el divendres. I com us vam anunciar el dilluns, el d’avui seria el post sobre com personalitzar unes tasses ben xulis com les que vam regalar pel nostre casament a les parelles que encara no vivien juntes, com a kit perquè puguin esmorzar ben “xulament” quan estrenin niuet d’amor! 😀

 

 

SONY DSC

 

 

 

A més, s’apropa Nadal, i us vindran d’alló més bé si voleu fer un regalet a la vostra parella, fills, germans, cosins, cunyats,… No us sembla? Pot ser un estupendo detallet pel Tió; ja que a vegades per aquest dia sol cagar coses més petitones que no les que posem a la carta pels Reis Mags d’Orient.

 

Així que, que us sembla si comencem???

 

MATERIALS:

– Tantes tasse com volgueu, del color que volgueu, la mida que volgueu,… Tot com volgueu! 😛 Però que siguin de ceràmica amb acabat de laca (és el que tenen les típiques, però vigileu, perquè no totes ho són; n’hi ha que tenen un acabat que no us anirà bé…)

– Retolador per a ceràmica

– Forn (el que teniu a casa va perfecte!)

 

 

I jatah! 😀

 

Ara, imaginació, idees, paciència… I anar dibuixant el que volgueu…

 

 

SONY DSC

 

 

SONY DSC

 

 

 

 

Un cop hagueu acabat de dibuixar el que més us agradi, només heu de llegir el retolador ceràmic i mirar el temps d’assecatge, el de forneig amb la seva temperatura adequada i el de refredament.

 

I, et voilà!!! Unes tasses ben xulis per a esmorzar amb la família, els amics, la parella,… el dia de Nadal.

 

SONY DSC

 

 

 

SONY DSC

 

 

SONY DSC

 

 

 

SONY DSC

 

 

SONY DSC

 

 

 

 

Esperem que us animeu a fer aquest DIY tant senzill, i que passeu un bon cap de setmana guapos!!

 

Una abraçada,

 

Detalls del nostre casament: les tasses

Bon dia a tothom!!

I benvinguts una setmana més al nostre blog (txa-txan!) jejeje

 

Avui vinc molt alegre, no es nota? jejeje

 

No és que tingui res en especial, però m’he aixecat amb bon peu avui… 😀

 

Potser és per l’intens cap de setmana que he tingut, on se m’han empalmat les activitats a fer i ha estat un no parar… Começant divendres per sopar amb les dones de handball i la preciosa Paula (és la filla d’una parella de handball), dissabte al matí caminada amb les centpeus de 37 km, que es va ajuntar amb el partit de handball de l’Arcadi que no vaig ser a temps de veure perquè quan vaig arribar al pavelló ja s’havia acabat, i després va venir el boníssim i extraordinari sopar a Ca l’Enric, del qual vam arribar tard a casa, vam dormir i l’endemà a l’extreme BTT de St. Grau (jo només vaig mirar! 😀 ) i dinar amb la família… Això sí, tarda de diumenge de sofà, peli i manta per descansar…

 

les valentes centpeuenques a punt de sortir d’Olot

 

El que us deia, que ha estat molt intens, però avui m’he aixecat molt contenta i amb ganes de tirar endavant els projectes que tenim a l’estudi…

 

Es nota la cara a cansament? 😀

 

 

 

Entre ells, n’hi ha un d’especial, doncs m’han fet un encàrreg d’un regal de Nadal, que té relació amb un dels detalls que vam preparar per al nostre casament.

 

Nosaltres teníem clar que no volíem fer lleig a cap de les parelles del casament. Ja sabeu que és costum donar uns nuvis a les parelles que voleu que es casin; però nosaltres no vam voler fer diferències de fer regal i no fer-ne entre les que duien més temps junts, i les que menys…

 

Així que ens vam decidir per dividir les parelles en dos grups: el dels que vivien junts, i el dels que encara no. Vam pensar un regal especial per a cada grup. Era evident que, els que ja vivien junts, els hi faríem uns nuvis, uns d’especials això sí, però pels que encara no vivien junts, ens hi vam haver de trencar una mica més les banyes… Fins que se’ns va acudir que què més bonic que, quan vius junts, puguis esmorzar plegats, al sol, al llit, al sofà,… Així que ens vam decidir per a fer unes tasses personalitzades, cada un d’ells tindria una tassa amb el seu nom, com a primer kit per anar a viure junts.

 

 

arcadicristina_533

 

 

arcadicristina_534

 

 

Vam escollir les tasses de l’Ikea, aquestes que tenen una forma tan mona i que a mi m’agrada tant 😀 i vam estudiar-nos un disseny basat únicament amb el nom de cada persona. Així doncs, cada tassa portava el nom del seu propietari escrit en diferents tipografies escrites a mà sobre la tassa.

 

Tenim constància que van agradar molt, doncs aquestes parelles no s’esperaven rebre res, perquè el detall anterior que vam repartir van ser els nuvis; així que, quan els vam fer aixecar, van estar ben sorpresos! jijiji que és el que nosaltres volíem!

 

 

arcadicristina_536

 

 

arcadicristina_537

 

 

 

A més, sabem que alguns tenen la caixa amb les tasses guardades per quan vagin a viure junts, d’altres les tenen com a decoració de casa un dels dos, i n’hi va haver una que no va arribar a casa perquè la caixa va caure al xicot! Tenim pendent repetir la seva tassa! jejejej

 

 

arcadicristina_538

 

 

Com es fa això? Divendres us ho explico amb un tutorial! 😛 jejejejej us deixo a l’espera uns dies, però ja veureu que és molt senzill per a les més manetes!

 

 

Una abraçada ben gran, i fins aviat!!!

 

PD.- Totes les fotografies són del nostre fotògraf Alex Tremps

 

 

 

 

 

 

 

DIY d’unes carbasses xulis, xulis!

Bon dia a tothom!!!

 

Avui, us ho he de reconèixer, tenia pensat penjar-vos un altre DIY (fa temps que el tinc en ment, i està en mig procés), que el deixo per més endavant… I la causa que el deixi per més endavant és que estic en modo repós.

 

Ahir, quan em vaig aixecar del llit, senyores i senyors, als meus 27 anyets, em vaig quedar clavada…

 

Sí! Quin dolor! :_(

 

Així que la meva tieta metge em va dir que tres dies de repós per a la meva esquena… Intento moure’m el mínim, no fer esforços, …  I només acudir a les reunions importants… La resta del dia, sofing total…

 

I que consti que porto un dia i mig i ja tinc el cul quadrat… 😦 I no m’agrada… Però noi… S’ha de fer bondat!

 

I sí, comencen les fires de Girona aquest cap de setmana, i jo ja tenia sortida nocturna per avui, i crec que amb la meva esquena… M’hauré de quedar a casa… Sort que duren dos caps de setmana, que sinó… No trepitjaria les barraques…

 

Però bé, anem pel tema, que ja sabeu que jo quan m’enrotllo i agafo embransida no paro… jejejeje

 

Fa uns dies, en un dels blogs que segueixo (el podeu veure aquí) vaig veure aquesta imatge…

 

 

 

El post era sobre un kit DIY per a fer aquests tovallons inspirats en les calaveres mexicanes… Però jo no em vaig fixar en els tovallons, que s’ha de dir que són moníssims, sinó que els ulls se me’n van anar cap a la carbassa…

 

Sí!!! Blanca i rosa!!! M’encanta! Em xifla! M’al.lucina!

 

I vaig dir-me a mi mateixa “Cristina, n’has de fer un post explicant com fer-la!”

 

Així que vaig fer una visita a l’hort de la meva mare… Però d’aquest tipus no en tenia…

 

Decepció…

 

Però llavors vaig anar al supermercat i en vaig trobar… Però amics i amigues, ja no hi vaig ser a temps… El següent post que la noia del blog va fer, va ser com decorar de manera xuli les carbasses… Així que, com a bona seguidora seva… Us el faig arribar!

 

 

 

Ella ha fet totes aquestes que veieu a la imatge de dalt… A mi m’agraden totes, unes més que d’altres, està clar, però totes les trobo molt mones!

 

I així eren les carbasses al principi…

 

 

 

El que ella ha fet ha estat el que més m’agrada a mi quan faig un DIY…. Espraiar-ho!

 

 

 

I a més a més, a aquestes, els hi va posar xinxetes… Sabeu d’aquelles que teníem a les escoles quan érem petits? Doncs les mateixes!!!

 

 

 

Ara bé… La meva preferida és la rosa, com no! 😛

 

 

Vinga, a veure si us animeu a fer un DIY amb les carbasses i els esprais… Que avui ja som divendres, i el cap de setmana s’ha d’aprofitar pe fer cosetes maques! Sinó, perquè esperem tant que arribi? 😉

 

Una abraçada ben gran, i que us ho passeu molt bé a les Fires i Barraques gironins!!!

 

 

DIY Lletres per a la paret

Avui us portem un DIY molt senzill i molt resultón! 😀

 

Es tracta de fer unes lletres de cartolina (també podrien ser de goma eva adhesiva, per exemple) per tal d’enganxar-les a la paret.

 

Comencem??

SONY DSC

Material:

– Plantilla de les lletres que volem penjar impresa de l’ordinador

– Cartolina suficient per tal que ens càpiguen totes les lletres que volem fer (o, recordeu, goma eva)

– Llapis

– Tisores

– Cinta adhesiva

 

Anem per passos, som-hi!

 

1) Calquem les lletres amb la tècnica de calcar de tota la vida que ja hem fet servir en algun altre tutorial per tal de passar el màxim de correcte possible les lletres a la cartolina.

 

2) Retallem les lletres amb les tisores

 

SONY DSC

 

 

 

3) Girem les lletres i les preparem per enganxar-les a la paret, tot posant-hi la cinta adhesiva doblada per tal que enganxi per les dues cares (una la lletra, i l’altre la paret)

SONY DSC

 

 

 

4) Situem les lletres a la paret d’una en una, amb molt de comte.

 

SONY DSC

 

 

 

5)  I ja tenim la nostra paraula, nom,… amb lletres a la paret!

 

SONY DSC

 

 

 

Com heu vist, és un DIY molt senzill i que esperem que us agradi tant com per fer-lo a casa!

 

Una abraçada, i feliç dimecres!