Hola a tothom!!!! 😀
Com anem??? Aguantant la calor??? Bé, suposo que els que esteu de vacances la podeu sofocar amb relaxants banys a la piscina o al mar… Quina enveja!!! Eh, però de la sana eh? 😛
A l’estudi anem fent les feinetes que ens han anat arribant, i que d’aquí ben poquet esperem poder-vos ensenyar… A l’igual que el reportatge fotogràfic que vam fer la setmana passada a un projecte que havia fet fa gairebé un any i que fins ara no ha estat acabat. A veure si us agradarà!
Doncs anem per feina! Avui som dimarts i toca penjar…
(aplaudiments) 😀
Aquesta és la segona que pengem a la secció que vam iniciar la setmana passada i que tant bona acollida va tenir…
La d’avui és en castellà, i li vaig “recollir” fa un parell de dies quan van venir a casa a dinar els meus pares i germans…
Jo, tota emocionada amb un nou receptari, em vaig decidir de fer un parell de receptes. I…
Pitafi total! 😦
Tot el dinar a can pistraus, i no perquè no m’hi hagués passat mig matí eh… Sinó perquè la recepta en sí no era massa bona que diguem… El meu germà, que és un tiquis-miquis, no en va provar gairebé res… Va preferir menjar-se dos gelats de galeta (els del Mercadona nous, sabeu quins vull dir? Que són tipus almendrado… mmm!!! Són el meu nou vici!!! )
La Júlia, “otro tanto”.
Me mare… S’ho menjava pobreta… amb una carona… Que li vaig dir que no en mengés més, pobrica…
I al meu pare, que sempre s’ho menja tot tan si és bo com si no… I que si el plat està exquisit el que et diu és una altra frase de les seves (“es deixa menjar”), li pregunto…
-Què papa, t’agrada?
I ell em contesta…
Així que jo, havent-me passat dues hores a la cuina, finalment, després de provar-ho jo també, vaig haver de reconèixer que aquell experiment no hi havia qui se’l mengés…
A casa vostra, no hi ha ningú que ho digui mai això???
Apalins! Ens veiem aviadet people!
Muaaa!!!